PANDORA

Segons la mitologia grega, per a castigar als homes pels crims que Prometeo va cometre per ajudar-los, Zeus va ordenar a altres déus que crearen una criatura, una dona que seduïra als homes.

Així nasqué Pandora, la primera dona grega a la qual Zeus li va regalar un ànfora (després, el terme cambia a caixa). Zeus la va enviar amb els homes i li donà instruccions de què no obrira la caixa en cap moment. Ella, Fidel a la seva natura, falsa i curiosa, va obrir-la i amb aquest acte derramà sobre el món dels homes tots els mals que hi havia, com les malalties, el dolor, la fatiga i, per descomptat, la mort. Únicament va quedar dins la caixa l´esperança, ja que Pandora li donà temps a tancar-la abans de què aquesta isquera.

Per tant i per concloure, tinc una pregunta per a vosaltres: Si Zeus va guardar a la caixa tots els mals, l´esperança també ho era? Si no, perquè la ficaria allí?

.Un personatge amb història

Aquesta icona que tots coneixem va ser en realitat una cantant dels anys vint i trenta. Aquesta actriu s’anomenava Helen Kane, una popular cantant que va ser la que va inspirar a Max Fleischer per a crear a la famosa Betty Boop.

 Poquet a poquet les dues es feren molt famoses però els estudis Paramount, es van centrar més en Betty que en la cantant, el que va fer que la carrera d’aquesta caiguera en picat. Helen declarà al jutjat que Betty Boop era una còpia d’ella, però va perdre el juí perquè el jutge va dir-li que hi havia més d’un personatge amb aquestes mateixes qualitats.

La vida de Helen va seguir en la música, però mai com abans; en canvi Betty Boop triunfà, començà sent un gos i després va nàixer com al personatge humà que tot el món coneix.

"Pequeño"

Aquesta portada com tots coneixeu ja, és de l’últim disc que va traure Dani Martin.

Volia parlar-vos sobre la portada perquè em pareixia interessant i peculiar. El disc s’anomena “Pequeño” i la portada transmet eixa sensació amb tota la gespa al voltant d’ell i del gos. Este últim, el gos, per si no ho sabeu és seu, s’anomena Blas i és un bulldog anglés encantador, eixí en la portada perquè per al cantant és un disc molt personal i Blas, forma part de la seua vida.

Les lletres també són d’estil infantil, donant a la portada un poc de diversió; així dóna

una forma distinta de vore la infància i crea una mica de tendresa al escoltar el seu disc.

 Així us deixe les el títol de les seues cançons:

01- 16 añitos.

02- La verdad.

03- Mira la vida.

04- Mi lamento.

05- Eres.

06- Los valientes de la pandilla.

07- La línea.

08- El puzzle.

09- Tres encantos.

10- Pequeño.

11- Lo que nace se apaga.

12- El cielo de los perros.

Cèl·lules

Sabeu què es això??

Jo vos ho diré, és la cèl·lula del càncer, la malaltia què avui està causant moltes morts al món.

L'altre dia s'em va ocórrer buscar informació d'aquest tema i vaig trobar una pàgina molt interessant què deia el següent:  <<El càncer s'origina de cèl·lules normals en el cos. Les cèl·lules es multipliquen quan el cos les necessita i moren quan el cos ja no les necessita. El càncer pareix ocórrer quan el creixement de les cèl·lules en el cos està fora de control i estes es dividixen massa ràpid. Igualment, pot ocórrer quan les cèl·lules olviden com morir>>

 Ací vos deixe més imatges d'alguns dels diferents tipus de càncer: 

De càncer de pulmó:

De mama: 

De pròstata:

I d'úter:

BULIMIA I ANOREXIA

Avui comence l'entrada amb un nou problema, a l’igual que abans amb la publicitat masclista, amb la bulímia i la anorèxia.

                 

La imatge primera és un fotomuntatge on es veu clarament com són aquestes malalties, la segona és real. El fotomuntatge reflecteix el que passa quan una persona bulímica o anorèxica es mira a l'espill, nosaltres des de fora, vegem una xica molt prima i ella es veu com una obesa, es a dir, grossa. La segona es tracta d'una xica, que posa anorèxica per a un famós fotògraf, en la fotografia podeu veure com aquesta malaltia deixa a una persona en els mateixos ossos, sense masa corporal.

L’anorèxia i la bulímia són dues malalties que sofreix molta gent, homes i dónes, com per exemple les models que a causa del canon de perfecció tracten de millorar de forma roiníssima.



Imatges

MichaelO

Per a aquesta entrada he pensat recomanar-vos a un artista digital que a mi, personalment, m'agrada molt.

El seu nom és Michael Oswald i és un famós artista californià que es centra en l'art digital de la bellesa humana. Treballa meticulosament amb models de base i a poc a poc les va modificant fins acabar amb el seu propòsit.

 

La imatge que vos deixe ací és un dels seus dissenys anomenats AmalgaMATE en el qual posa el seu toc més futurista. L'artista ha convertit a la xica en un robot que es troba amb una decoració i un ambient predissenyat del futur. Com aquesta hi ha tres il·lustracions més en la seu pàgina web on també posa la fotografia original.

Les imatges són, en general, fictícies; si s'han fet des de lluny, l'artista situa al model o la model en un món paral·lel, fantàstic, per contra, si la fotografia està apropada, la decoració és més artística, posant als models de formes i ambients distints.

Hi ha molts artistes digitals que treballen igual de bé que aquest que he posat, alguns d'ells són Luis Royo, Cris Ortega, Rebeca Saray o Victòria Francés. 

Espere que vos agrade!